Delta Mekong trip

Després d’un parell de dies intensos voltant pel Delta del Mekong, m’assento ara en el meu llit, envoltat d’un bon amic català i d’un escocès que hem conegut a l’excursió, disposat a veure què recorda la meva memòria d’aquesta experiència.

Eren les 7 i mitja, i el telefòn de l’habitació sona. Ja despert des de feia 15min, l’agafo. El recepcionista dient que ja tenim el guia aquí i que ens espavilem. Com sempre, els 5minuts més de son dels matins passen factura. Baixem, paguem el tour i la nit, i ens embarquem en la

primera aventura del viatge.

Parada rere parada el bus es va emplenant, fins al punt en què les meves expectatives de disfrutar dels 5 seients de la fila del darrera amb el meu amic sols es desplomen. Se’ns assenten uns viatnamites de dubtosa olor, que combinada amb la de l’autobus provoquen una sensació no massa agradable. Llegeixo, dormo, llegeixo, dormo, parlo...i al final, 3h més tard arribem a un gran riu. Un gran riu, el Mekong, també comegut come el riu dels 9 dragons per les 9 desembocadures que té (els xinos com ja sabeu els hi agrada posar dracs a per tot). Així doncs, pugem a la barca i comencem a disfrutar del paisatge en una de les mencionades branques. Ens parem a dinar a una de les illes, i a la tarda més per canals més petits. Gaudim també d’una exposició de com es fan els sugus (no són sugos però s’assemblen) de coco. Al final, més bus i cap a Can Thong (on es situa una altra desembocadura). Sopem, donem una volta pel poble, prenem un té amb llimona a la vora del riu i a dormir.

L’endemà ens despertem a les 6.00 per tal de poder gaudir d’un dels mercats més típics del Sud-Est asiàtic: el floating market, on centenars de barques es reuneixen en un punt del riu per tal de comerciar. El que m’ha cridat l’atenció és que cada barca d’aquestes, penjava un pal amb una col/pastanaga/moniato. Què coi fan aquests sonats? – em preguntava. Al final, el guia ens explica (no massa difícil de deduir de fet, però a aquelles hores el meu cervell encara s’estava traient les lleganyes) que són els productes que ven cada “botiga”. El que no entenc però és per què hem de visitar un mercat a les 7, i no el podem visitar a les 9. Enfi... Seguim, i ens n’anem a petar a una demostració de com fer noodles (uns noodles especials d’allà). Molt curiós. Explicaria el procés, però entre l’anglès del guia, les meves poques habilitats perceptives en aquell moment, la calor i que hi havia uns porcs que m’han cridat l’atenció (per tal de poder etiquetar els meus amics al facebook quan torni), no m’he enterat massa. Però una cosa sí que he sentit. Ens ha dit que es tracta d’una família sola que porta el negoci, i que fan 500Kg diaris, venent cada Kg a 1€. Per tant, 500€ (molts, molts diners al Vietnam). Sincerament, tenint en compte els salaris d’allà, jo personalment, no em posaria a treballar a 38graus fent noodles (van estar conquerits pels xinos més de 1000anys, així que podria tenir una explicació). Finalment, tornem a la barca, de la barca al bus, i cap a Ho Chi Minh altra vegada, aquest cop acompanyat d’un xino al costat que m’explica la seva vida i miracles, a destacar la seva visió política de la xina i la crèencia de que la barreja de cultures crea persones més intel·ligents. Una mica pesat, sobretot, quan després de les 2h de bus jo només havia dit “Hello” “I’m” “Alex”. Enfi, sempre s’aprèn.

I aquí estic, després d’un bon-sopar (no xinès, ni vietnamita, ni HKès) ITALIÀ, i després d’un altre bon suc de síndria amb en Toni i el nou amic escocès. I a dormir, que demà a les 8 els tunels on s’amagaven els Vietnamites, i a la tarda bus cap a Nha Trang, on ens espera un dia de platja i descans.