Second First Impression

Un cop arribes en un lloc tan gran i sobretot tan diferent, tot són primeres impressions. I afortunadament aquest cop són bones. No puc parar d'obrir la boca (i a vegades de tapar-me el nas, alguns llocs tenen olors molt, per dir-ho finament, especials). És tot tan extrany i nou per mi que em fascina. A vegades aquesta diferència és tan gran que no l'acabo d'entendre, però m'agrada haver de fer un esforç. És per això que estic aquí suposo, per tal de convertir tot el que el meu cervell classifica a la part de "estan sonats"(on de fet hi apareix la vida d'Ernest Duran) per passar-ho a la part de "no ho hagués pensat mai (it's fucking amazing dirien els americans)".
Avui per exemple mentre menjava uns noodles de dubtós gust, m'han explicat que originalment les diferents lletres de l'alfabet xinès representaven el que volien dir. És a dir, que si volien escriure elefant, dibuixaven una trompa per exemple, o, ara que s'ha posat de moda, per dir Millet posarien per "Mi" una nota musical i per "llet" el símbol de l'euro (€).
Tot i això, encara hi ha moltes coses que no acabo de veure clares. Avui, sense anar més lluny he anat a sopar a Mong Kok, un barri que es caracteritza per la seva enorme activitat comercial, i per l'enorme afluència de gent que hi circula (com a tota la Xina de fet). A mi, però, el que realment m'ha cridat l'atenció és que classifiquen els carrers per les activitats que s'hi desenvolupen. És a dir, trobem carrers com "Women's street", que no és com el red Light District, sinó que és una gran avinguda on trobem tot d'articles adreçats al públic femení. Trobem també, carrers com "Jewellery Street", on tot són joieries, i així successivament. Tot i això, a mi el que més m'ha fascinat és el "Fish Street", que no és un lloc on venen peix per menjar, és un lloc on venen peixeres, i peixos en bosses de plàstic. M'he plantejat diversos dubtes, després de caminar durant 10min i seguir veient només peixos de colors. El primer de tots és, qui coi compra tants peixos? (sabia que als restaurants xinesos hi havia peixos, però no sabia que tants). El segon, i ja més profund és, quin sentit econòmic veieu en posar la teva botiga al costat d'una altra que ven exactament el mateix? I quan ja n'hi ha dos, posar una tercera quin sentit té? Tenia entès que els monopolis eren l'objectiu de tot comericant, però es veu que no. Tot i això, m'agrada veure que els llibres d'economia no ho poden explicar tot.
Suposo que aquesta és la grandesa d'aquest món: tot pot funcionar de moltes maneres diferents. Prou bé que ho sap la gent gran ;)