First Impression

Com molts ja sabeu, ja sigui per què soc un pesat, o per què simplement us heu interessat per mi, ara mateix he abandonat el país en busca d'alguna cosa, encara no sé ben bé el què, i no precisament per anar a Andorra, no.
Ara farà exactament 3 dies, vaig arribar a Hong Kong. Molta gent ho defineix com una de la ciutats més importants de l'Asia, un gran centre comercial i financer, o fins i tot com una regió administrativa especial de la Xina, però per mi no és res més que un caos ordenat impressionant. Va ser sortir de l'aeroport i veure com 25 blocs de pisos gairebé iguals, situats on Crist va perdre la sabata (em penso que era aixi l'expressió), a on probablement hi viva més gent que en tot Banyoles (tampoc penseu que Banyoles és una metropoli).
Tot continuant la meva ruta en bus fins a la universitat, que cau a Pekín Sud, topem de cop amb més gratacels, pero aquests sí, situats entre mig de milions de gratacels, il·luminats d'una manera si més no curiosa. Va ser com avançar 50 anys de cop, si no teniem en compte l'alçada de les persones allà residents.
Seguint doncs, en aquestes magnituds, vaig arribar al que ells en dirien universitat, que jo hagués definit com a megàpolis. De veritat, aquests xinos no la toquen. Però per cap costat. Enmig de la jungla, de cop apareixen com 300 Pompeu Fabres, on es veu que estudien 20.000 xinos. Suposo que per ells és poca gent, però a mi em va sobtar. Així doncs, després de circular per allà, trobem casa meva, i en una habitació de potser de 20metres quadrats, 3 llits, un dels quals em diuen que és el meu. Acte seguit començo a elaborar teories probabilístiques que intenten esbrinar la probabilitat de que cap dels 2 individus que dormirien a menys d'1m de mi roncarien. Casi ploro. M'animo i dic va, no serà per tant, i vaig per estirar-me al llit. Salto, i gairebé m'han de treure amb cadira de rodes. Sense exagerar, un matalàs de 3cm d'alt, si és que se'n pot dir matalàs.
Enmig de tot el caos, i sense cap xinès per allà, em disposo a dormir. Després de 23h no podia fer res més. Entre el jet lag i el tronc em costa, però al final ho aconsegueixo.

I així, la meva impressió. La definiria com a extranya, caòtica fins i tot, però ara que ho penso, graciosa.


Per cert, potser us preguntareu el per què d'aquest nom pel bloc. La resposta és senzilla, volia posar-me "trytobeambitious" però ja estava agafat ;)