Tai Gui Le!

- Tai gui le, Tai gui le (Massa car, massa car)!
Així comencen les meves primeres hores fora de Hong Kong. És el que té ser català, suposo.
Ens situem a Shenzen, la ciutat amb una densitat de població més elevada de tota la Xina (4334 xinos per Km quadrat), més conegut com el paradís de les compres barates, a la frontera entre Hong Kong i la Xina de tota la vida. Més concretament a un centre comercial d'unes dimensions épiques (diria que més gran que l'Illa Diagonal), on un és incapaç de trobar un producte real. Tot és fals. Rolex a 5€, Rayban a 6€, altaveus a 2€, Iphones a 40€... Ara bé, per aconseguir aquests preus, un ha de ser un expert en el ritual de la negociació. I una rata. El procés és el següent, i consisteix en uns passos molt importants, on cap pot fallar. Fases:
1. Desinteressat: un entra a la botiga fent veure que no busca res en concret.
2. Sorprès: Un cop un demana el preu, i li diuen, un ha de posar una cara semblant a la que posaries si et diguéssin que la teva parella és homosexual.
3. Fucker: Et demanaran quin preu vols, i has d'anar de fucker, fent-te l'entès en el tema, i dir-los-hi un preu semblant a la meitat del proposat.
4. Enfadat: Et diran que no, i agafes i marxes com si res greu passés, però molest per què t'estant intentant prendre el pèl.
5. Satisfet: Després de veure com el xinito es baixa els pantalons, et ve al darrera i et diu que el preu que li has proposat és correcte.

Sembla fàcil però no ho és. A mi els primers cops em van enredar com un xino.

Després d'unes quantes hores voltant pel centre, i ja estressat de tant negociar, un necessita un premi merescut. Així que posem rumb cap a un SPA. Perduts per la megàpoli no tenim més remei que agafar un taxi. Quina por! En serio, quina colla de sonats. Després de quasi 4 atropellaments i 6 accidents arribem no sé com.

Arribem a l'SPA. De seguida, un xino ens acompanya i ens ajuda a canviar-nos, a guardar la roba, a posar la pulsereta... Vaig per posar-me el banyador, i em diu que no. No sabia com posar-me. Com que no? Amb pilotes enmig de 40 xinos? Bé, de fet no estem a Cuba. Així que guiat per l'orgull i el mite, accedeixo. Em tapo amb la tovallola, i a banyar-se.
No puc evitar comprovar si el mite es compleix. Trist però cert. I deixem-ho amb que la llegenda té bastanta raó. Cansat de tanta aigua, anem a per un massatge. Entre varies opcions, em quedo amb el "massatge tradicional Xinès".
No sé si a la Xina és tradició trencar colls, però a mi una mica més i me'l destrossen. Quin mal al principi. A més, com coi li dius a una Xina que no ho faci tan fort? Després de rumiar una bona estona se m'acudeix fer un "Au, au, au", i va anar prou bé. Acabat el massatge, com nou, i a menjar algo. És gratis ehhhh?
Eren les 5 del matí ja, ens assentem, canviem de canal, i sorpresa, el Barça en directe! Molt caxondo. Qui m'ho diria a mi, que algun dia a la meva vida estaria a les 5 del matí, amb un simple batín, veient el Barça entre 50 xinitos? Molt serio el tema. I tot això, per només 20€. Increïble, però cert.

Així doncs, definiria Shenzen com un paradís per una dona no molt pija, on l'únic inconvenient és que no hi ha prous botigues de sabates. ;)

Second First Impression

Un cop arribes en un lloc tan gran i sobretot tan diferent, tot són primeres impressions. I afortunadament aquest cop són bones. No puc parar d'obrir la boca (i a vegades de tapar-me el nas, alguns llocs tenen olors molt, per dir-ho finament, especials). És tot tan extrany i nou per mi que em fascina. A vegades aquesta diferència és tan gran que no l'acabo d'entendre, però m'agrada haver de fer un esforç. És per això que estic aquí suposo, per tal de convertir tot el que el meu cervell classifica a la part de "estan sonats"(on de fet hi apareix la vida d'Ernest Duran) per passar-ho a la part de "no ho hagués pensat mai (it's fucking amazing dirien els americans)".
Avui per exemple mentre menjava uns noodles de dubtós gust, m'han explicat que originalment les diferents lletres de l'alfabet xinès representaven el que volien dir. És a dir, que si volien escriure elefant, dibuixaven una trompa per exemple, o, ara que s'ha posat de moda, per dir Millet posarien per "Mi" una nota musical i per "llet" el símbol de l'euro (€).
Tot i això, encara hi ha moltes coses que no acabo de veure clares. Avui, sense anar més lluny he anat a sopar a Mong Kok, un barri que es caracteritza per la seva enorme activitat comercial, i per l'enorme afluència de gent que hi circula (com a tota la Xina de fet). A mi, però, el que realment m'ha cridat l'atenció és que classifiquen els carrers per les activitats que s'hi desenvolupen. És a dir, trobem carrers com "Women's street", que no és com el red Light District, sinó que és una gran avinguda on trobem tot d'articles adreçats al públic femení. Trobem també, carrers com "Jewellery Street", on tot són joieries, i així successivament. Tot i això, a mi el que més m'ha fascinat és el "Fish Street", que no és un lloc on venen peix per menjar, és un lloc on venen peixeres, i peixos en bosses de plàstic. M'he plantejat diversos dubtes, després de caminar durant 10min i seguir veient només peixos de colors. El primer de tots és, qui coi compra tants peixos? (sabia que als restaurants xinesos hi havia peixos, però no sabia que tants). El segon, i ja més profund és, quin sentit econòmic veieu en posar la teva botiga al costat d'una altra que ven exactament el mateix? I quan ja n'hi ha dos, posar una tercera quin sentit té? Tenia entès que els monopolis eren l'objectiu de tot comericant, però es veu que no. Tot i això, m'agrada veure que els llibres d'economia no ho poden explicar tot.
Suposo que aquesta és la grandesa d'aquest món: tot pot funcionar de moltes maneres diferents. Prou bé que ho sap la gent gran ;)

First Impression

Com molts ja sabeu, ja sigui per què soc un pesat, o per què simplement us heu interessat per mi, ara mateix he abandonat el país en busca d'alguna cosa, encara no sé ben bé el què, i no precisament per anar a Andorra, no.
Ara farà exactament 3 dies, vaig arribar a Hong Kong. Molta gent ho defineix com una de la ciutats més importants de l'Asia, un gran centre comercial i financer, o fins i tot com una regió administrativa especial de la Xina, però per mi no és res més que un caos ordenat impressionant. Va ser sortir de l'aeroport i veure com 25 blocs de pisos gairebé iguals, situats on Crist va perdre la sabata (em penso que era aixi l'expressió), a on probablement hi viva més gent que en tot Banyoles (tampoc penseu que Banyoles és una metropoli).
Tot continuant la meva ruta en bus fins a la universitat, que cau a Pekín Sud, topem de cop amb més gratacels, pero aquests sí, situats entre mig de milions de gratacels, il·luminats d'una manera si més no curiosa. Va ser com avançar 50 anys de cop, si no teniem en compte l'alçada de les persones allà residents.
Seguint doncs, en aquestes magnituds, vaig arribar al que ells en dirien universitat, que jo hagués definit com a megàpolis. De veritat, aquests xinos no la toquen. Però per cap costat. Enmig de la jungla, de cop apareixen com 300 Pompeu Fabres, on es veu que estudien 20.000 xinos. Suposo que per ells és poca gent, però a mi em va sobtar. Així doncs, després de circular per allà, trobem casa meva, i en una habitació de potser de 20metres quadrats, 3 llits, un dels quals em diuen que és el meu. Acte seguit començo a elaborar teories probabilístiques que intenten esbrinar la probabilitat de que cap dels 2 individus que dormirien a menys d'1m de mi roncarien. Casi ploro. M'animo i dic va, no serà per tant, i vaig per estirar-me al llit. Salto, i gairebé m'han de treure amb cadira de rodes. Sense exagerar, un matalàs de 3cm d'alt, si és que se'n pot dir matalàs.
Enmig de tot el caos, i sense cap xinès per allà, em disposo a dormir. Després de 23h no podia fer res més. Entre el jet lag i el tronc em costa, però al final ho aconsegueixo.

I així, la meva impressió. La definiria com a extranya, caòtica fins i tot, però ara que ho penso, graciosa.


Per cert, potser us preguntareu el per què d'aquest nom pel bloc. La resposta és senzilla, volia posar-me "trytobeambitious" però ja estava agafat ;)